Envia-ho a un amic:   |  Imprimeix: 
Comparteix :    | 


#malgratlaplutja "La sensibilitat melangiosa"

Josep Lluís Alberola i Ferrando [ressenya discogràfica]


Després de gaudir de dues creacions magnífiques musicals de la mà d’un cantautor de Cocentania (el Comtat) que porta al seu cor unes cançons que en escoltar-les t’impregnen d’una bellesa que t’atrapa al primer acord. Parlem de dues obres de compromís i missatge amb l’accent d’una llengua que sembla sobreviure als constants atacs de la insensibilitat del poder. “En les nostres mans”, el disc de presentació d´Andreu Valor ja marcava les pautes de la sensibilitat interpretativa de l’autor. Va continuar amb “l’ombra de l’obscuritat” un disc amb grans cançons que li representava un pas important en la seua carrera realitzant concerts a tot arreu del País Valencià amb un èxit notable a la vegada reconegut en diferents cercles crítics musicals. Ara ens regala “Malgrat la pluja”, el disc que marca la definitiva maduresa del cantautor. El temps ha ensenyat al nostre amic Andreu que la música forma part de la nostra formació i educació i ens ajuda a créixer com a persones crítiques i comprometes en un món més just i humà. I ell ho sap crear i expressar en les seues composicions com ningú. Cada cançó de “Malgrat la pluja” funciona com un tot en el conjunt de les cançons i es relacionen en un so i una instrumentació quasi perfecta. Un so diria jo “èpic” en diferents moments auditius. Molt recomanable la qualitat de la producció que ens regala als oients la quasi perfecta percepció de sons, sentiments i proximitat de la veu tendra del creador. Les lletres ,carregades de sensacions i missatge d’inquietuds, formen la capa perfecta entremesclada amb les harmonies i melodies dels sons, que l’acompanyen en el mateix camí compositiu i creatiu. Lletres compromeses amb el país que vol i observa tan maltractat des de la perspectiva humana i lliure. Destacar també les col·laboracions que reflecteixen la complicitat entre el creador i l’oient, enriquint la varietat vocal del disc. La instrumentació és molt curada i treballada, escoltant una maduresa contrapuntística d’un gran nivell. L’evolució cap un so definit amb les guitarres i arranjaments orquestrals i amb base pianística que vaig tenir en falta a l’anterior disc ”A l’ombra de l’obscuritat”. Cal destacar l’esperit acústic que mai perd l’essència i que forma part del tarannà musical de l’autor. La melangia que habita durant tota l’audició ve marcada pel sentir trist d’acomiadar a un gran músic com és el guitarrista “Eduardo Tata Bates”i acompanyant inseparable en la carrera de l’autor, al que li dedica la cançó “No és un Adéu”, una de les millors cançons del disc, una meravella!. Baix la meua modesta opinió estem davant un disc que marcarà la carrera del cantautor i de tots els que seguim la seua obra, una consagració d’un músic que sent la vida i les injustícies i les comparteix amb els oients com a part de la seua feina.

Sols queda gaudir… i reflexionar …  El disc creix i creix en cada escolta!!    [Josep Lluís Alberola i Ferrando] Benifairó de la Valldigna 15 d'Ocutre del 2103





Imatges